27/10/2014

Ens tenim que posar al dia després de la vaga que ens ha enrederit en general, tenim que fer els blogs començar a editar els vídeos ja no queden gaires dies  .

30/10/2014

Últimament el meu grup i jo hem estat editant ens hem repartit el treball d'aquesta manera ,la Carol edita ,i el Oscar i jo fem els blocs i altres tasques similars , també ajudem una mica a la Carol i nosaltres parlem amb ella sobre que pensa i ho posem en el Blog.
La veritat es que no m'ha agradat aquest TGPE tot i que els professors  s'esforcen m'esperava un altre cosa i sem fa molt pesat, però hem de seguir treballant i intentar arribar al nostre objectiu.
El vídeo va ser força bo i la Carol ja casi esta ,el oscar i jo ens estem posant al dia amb els blocs i per el moment tot va a millor .Hem sento amb moltes ganes .

29 D'octubre 2014 

Avui el meu grup hem estat editant la entrevista que vam fer a la Marta Milà Estrada a la cooperativa de la Flor de Maig però quan ja quasi estava acabat l'ordinador s'ha apagat i demà tindrem que tornar a editar lo mateix, també uns altres grups van fer entrevistes com per exemple el Marc Trulla i el David Gutiérrez l'hi van fer una entrevista al Toni Domènech professor d'educació física del nostre institut, també el grup del Waleed, Marc i Abdulah s'han fet una entrevista a ells mateixos ja que la seva historia de vida es bastant interessant. Només queden 12 hores de TGPE i el nostre grup no sabem si podrem acabar a temps, jo crec que si pero encara no es sap. 

23/10/2014

Avui la Montse Milà ens a enviat això per correu ami ma agradat molt el que ens ha dit ja que ens fa donar-nos conte del que podem fer amb un simple vídeo ami ma deixat molt impactat no pensava que ningú m'escriuria un text tan ,tan impressionant no tinc paraules , en en petit resum el que diu es que ens esta molt agraïda , i després ens diu que ella no es van en recordar de dir-nos algunes coses . 

Als nois i noies de l’IES Quatre Cantons que heu vingut a fer l’entrevista a la Flor de Maig.

Em sap greu no conneixer-vos a tots i totes pel nom (només m’he quedat amb el de la Carol I en Pol) però us volia manifestar el meu agraiment i valoració per l’interès que heu mostrat, tant pel cooperativisme com per la immigració. Sou una mostra de jovent preocupat per allò que marca la vida de les persones.

Quan ens hem acomiadat m’he adonat que m’han quedat coses per dir-vos i, si els vostres professors ho troben convenient, us les voldria fer arribar.

Abans que res, voldria remarcar que cal ser molt valent per migrar. Les persones migrants acostumen a ser les més coratjoses i preparades de la seva terra perquè son moltes les dificultats que els esperen i no tothom s’atreveix. Quan veieu algú traginant un carret amb ferralla, no penseu que és un no-ningú. Molts d’ells són artistas, professionals d’ofici i fins i tot llicenciats universitaris que, en no tenir “papers”, aquesta és l’única ocupació que han trobat per subsistir i enviar quelcom a la seva familia. Això també passa amb les dones procedents de l’amèrica llatina o de països de l’est que malgrat la seva preparació, fins i tot universitària, fan feines a les cases i amb el seu treball col·laboren a què les dones “d’aquí” puguem treballar fora.

Us he parlat de les migracions de la meva familia: la meva entre barris, la dels meus avis materns des de l’Aragó, la dels meus besavis materns que van emigrar a l’Argentina i van haver de tornar… però no he fet esment a la Catalunya i l’Espanya migrant.

A finals del Segle XIX i principis del XX a Espanya hi havia molta miseria i la gent emigrava buscant una vida millor. En aquells països no hi havia llei d’estrangeria que els obligava a jugar-se la vida en una pastera o saltant una tanca.

Tinc una amiga argentina que viu al barri i té la doble nacionalitat perquè els seus avis van haver d’emigrar. Quan sent la paraula “sudaca” que algú li dirigeix amb menyspreu, diu: “no olviden que nosotros vinimos porqué ustedes fueron” recordant l’emigració dels seus avis. Ella és advocada i els seus estudis els va fer en el sistema públic de l’Argentina on no es feia diferencia entre els originaris del país i els “nou vinguts”.

També una part de la Catalunya benestant va fer els seus diners amb la venda d’esclaus. Antonio Maura, que té una plaça dedicada a Barcelona, n’és un exemple i encara no hem demanat perdó.

Un altre exemple de la solidaritat entre els pobles el vam tenir després de la guerra civil. Europa no va tractar be els espanyols que havien fet la guerra per defensar una república votada a les urnes i que va representar canvis importants en els drets de les clases populars. Mentre França els va tancar en camps de concetració on van pasar fred, gana i molts d’ells van morir, Mèxic va fletar un vaixell i els va oferir el seu país. Altres països de l’Amèrica llatina van ser també lloc d’acollida per a ells.

14 de Octubre Dimarts.

Entrevista a una persona Immigrant.

El Jordi Oriola  ens ha dit que te una amiga seva que es diu Sulma Prado, te uns 36 anys i vivia a Popayan, Colombia. Va estudiar per ser professora pero aquí esta treballant de comptable, pero ara esta a la atur. Aquí es molt difícil  trobar treball i per això va tindre que treballar de un altre cosa de lo que estava estudiant, 

13/10/2014

13/10/2014

Ahir vam estar al Gimnàs per fer la presentació que anteriorment ja vam fer i practicar a classe .
El Jordi ens va convocar a les 9 del mati un quart d'hora abans de que comences el insti , la veritat  es que no em vaig recordar a la hora que era ,i a di  veritat a  mi no m'agrada anar a l'institut si no es en horari escolar .
Un cop allà vam ser els primers a sortir teniem preferència "Jordi Calvet",el meu grup no vam sortit per que no vam veure el correu que ens va enviar el Jordi. C. .
La presentació del nostre grup va ser molt activa, frases ràpides , s'entenia bastant bé ,encara que vam fallar en petits aspectes ,però molt content  del meu grup ,molt bona presentació i a seguir treballant cap a millor .
A continuació vam estar veient les demés presentacions en conclusió va ser un dia divertit i que no m'importaria repetir.

Video Editor

Avui  a classe, ens han dit que editaríem el vídeo que vam gravar ahir, però desgraciadament la majoria dels ordinadors no tenien instal·lat el programa d‘edició. El Jordi C ens va donar una alternativa, o fer el bloc, o buscar mes informació i ajuda audiovisual per al vídeo que vam gravar. El Jordi O, ens va ensenyar com funcionava el programa d’edició “Adobe Premier Element 12”, que es el que farem servir. Primer ens va dir que havíem de buscar el vídeo en l’havíem guardat. Després, quan introduíem el vídeo al programa, mirar-lo sencer i retallar les parts que no interessen, després editar-lo sencer, la veu, el soroll, les transicions, i finalment, tindrem el nostre projecte finalitzat.